Despullar els prejudicis literaris | Núvol

Bookmark and Share

Despullar els prejudicis literaris | Núvol.

Joan Carles Girbés, editor fundadador de Sembra Llibres, que s’acaba de presentar en societat. Girbés, que imparteix la docència de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, acaba de publicar una interessant reflexió sobre els prejudicis literaris al blogd’aquest màster.

Nus per la llibertat d’expressió | Foto de Charles Delcourt

La fotografia provocadora que encapçala aquest article (confiem no haver ofés cap lector sensible!) ens mostra un grup d’editors i llibreters francesos nus. S’hi presenten d’aquesta manera per reivindicar un dret tan francés i tan universal com la llibertat. La llibertat d’edició, la llibertat de càtedra a les escoles, la llibertat de pares i mares d’escollir les lectures que consideren més adequades per als seus fills, la llibertat dels lectors de llegir allò que els plaga.

El problema el va generar un polític francés. I no un qualsevol. Jean-François Copé, líder de l’UMP, el principal partit de l’oposició, va censurar Tous à poil! (‘Tots nus!’), de Claire Franek and Marc Daniau en una recent aparició a televisió. L’àlbum el va publicar Éditions du Rouergue tres anys enrere, va guanyar el premi al millor àlbum francòfon a Bèlgica i forma part d’un catàleg atractiu, farcit d’àlbums agosarats fets majoritàriament amb humor i un gust estètic remarcable. Fins ara, ningú no se n’havia queixat, del contingut.

L’obra mostra diverses persones (un bebé, els veïns, una àvia, un policia, el mestre) llevant-se la roba per banyar-se a la platja. Copé afirmà que li bullia la sang de pensar que aquest llibret de 40 pàgines el recomanaven als centres de primària, i s’escandalitzava en pensar com podia el professorat mantenir l’autoritat després d’aparéixer nus al llibre. Els autors argumenten que pretenien presentar una visió més precisa del cos humà, en situacions habituals i quotidianes per als xiquets, una visió que servira per contrarestar les imatges que els infants veuen en els anuncis o en les portades de les revistes, sovint manipulades, mutilades o alterades pel Photoshop o la cirurgia plàstica.

I ací va començar la cacera de bruixes literària, que s’ha estés a altres títols de la literatura infantil i juvenil. Moviments extremistes han cercat a les biblioteques públiques franceses obres que, al seu entendre, “ataquen la moral”, com ara Tango a deux papas, et pourquoi pas? (‘Tango té dos pares, i per què no?’) o La princesse qui n’aimait pas les princes (‘La princesa a qui no li agradaven els prínceps’). I pressionen, amb els llistats a la mà, perquè siguen retirats de la consulta pública. Censurats. Prohibits. L’efecte, com acostuma a passar en aquests casos, ha estat el contrari del que desitjaven els impulsors, i les vendes de l’àlbum que han posat al centre de la polèmica s’han disparati, en paral·lel, ha generat paròdies gràfiques a les xarxes socials, amb polítics francesos dibuixats sense roba.

Livres Hebdo va publicar una tribuna oberta de Sylvie Gracia, editora a Rouergue, en què denunciava amenaces a autors i a l’editorial mateixa pel contingut d’alguns dels seus títols. L’editora parlava d’una “guerra ideològica”, i es preguntava, davant aquesta reacció irracional i desmesurada, si el principal perill per a un jove avui és fullejar un llibre. L’editora anava més enllà i alertava sobre un risc encara més alarmant: el de l’autocensura dels creadors i de les empreses editorials, el perill de la conformitat i el “risc zero” pel temor a determinades reaccions exaltades enmig d’aquesta “cultura de la desesperació econòmica i política”.

És per tot això (i molt més que ens hi juguem tots) que els editors i llibreters de la fotografia van aparcar la roba que els diferencia i s’hi van mostrar solidaris no només amb els autors de l’àlbum censurat, sinó en suport d’aquelles obres que contribueixen a obrir la nostra imaginació, a ampliar-nos els horitzons i fer-nos pensar i debatre. I és que, com bé ens recordava la ministra francesa de Cultura, Aurélie Filippetti, la lectura és una de les millors armes per combatre el fanatisme.

Etiquetado con:

Artículos relacionados

Deja una respuesta

Your email address will not be published. Required fields are marked *