Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Bookmark and Share

Oriol Izquierdo   / fbd.ub.edu/edl/

Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017 [en línia]: barómetro. [Por] Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España, 2018. 135 p. [Consulta: 25 abril 2018].

En una breu introducció titulada «Antecedentes», els responsables del baròmetre fan notar que l’estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya es va dur a terme ininterrompudament, per acord entre el Ministeri de Cultura espanyol i la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), entre l’any 2000 i el 2012. Després, l’evolució social de la lectura només s’ha pogut seguir a partir de l’enquesta sobre hàbits culturals que va dur a terme el ministeri el curs 2014-15. Ara, inquieta per la incidència de la transformació tecnològica, és la FGEE que decideix reprendre pel seu compte l’estudi.

Fuente original: Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen | Blog Escola de Llibreria.

I ho fa fent algunes consideracions conceptuals rellevants. Com ara que no tindran en compte només la lectura «voluntària», és a dir la pròpia de les pràctiques d’oci, com en els estudis precedents, sinó també la lectura «obligatòria», ja sigui per raó d’estudis o per necessitats laborals. Sorprèn que aquesta lectura forçosa, que m’aventuro a suposar que, diguin el que diguin les xifres, ha estat sempre més freqüent que la lliure, i que l’ha condicionada i la condiciona, hagi pogut quedar pel que fa a l’avaluació estadística a l’ombra fins ara.

Però més sorprenent resulta la primera consideració conceptual, que proposa definir la lectura com «un proceso mediante el cual se traducen determinados símbolos para su entendimiento». Cal suposar, interpreto, que els responsables del baròmetre han mirat de trobar-ne una definició prou oberta perquè no pericliti, sobretot en ple procés de transformació del llibre a causa de les revolucions tecnològiques que difuminen totes les certeses. Però potser han acabat esvaint-la massa. Perquè, segons aquesta definició, sota el terme lectura hi cabria gairebé tot i ja no caldria ni tan sols que partís d’un text. Aleshores, què seria «llegir»?

No diré res de les especificacions que s’ofereixen sobre la metodologia seguida (univers, àmbit, tècnica de mostreig i dimensions de la mostra) perquè no hi entenc gens. Però sí que em crida l’atenció la categorització que distingeix entre lectors freqüents, lectors habituals, lectors ocasionals i no lectors. Els primers, se’ns diu, són els que declaren llegir almenys un cop per setmana; els lectors habituals declaren llegir almenys un cop al mes; els ocasionals —i jo aquí hi veig una franja injustificable d’intersecció amb l’anterior— diu que no llegeixen cada setmana però que ho fan almenys un cop per trimestre.

Aquesta categorització no estableix ni quina mena d’activitat és la lectura ni sobre quina mena d’objectes es du a terme. No aclarim, doncs, si es tracta de textos, de textos en algun suport o format específic o, d’acord amb aquella anterior definició, de qualsevol altra mena de «símbols determinats». Si ens guiem pel que hi ha implícit en la justificació del qüestionari, observem que pràcticament totes les preguntes fan referència a la lectura de llibres, mentre que, en la presentació de la categorització dels lectors, la delimitació entre la lectura de llibres i una concepció de la lectura més general és, si més no, borrosa. Després, l’enquesta distingeix lectura de llibres, revistes, diaris, còmics, webs-blogs-fòrums i xarxes socials (qui sap si WhatsApp inclòs). En conclusió, cal que els responsables de l’informe revisin a fons la relació entre la pobra definició inicial de la lectura i l’ús pràctic que fan del concepte en l’enquesta.

Després d’aquestes vacil·lacions conceptuals, que no semblen en cap cas anecdòtiques, les primeres dades que proporciona el baròmetre més aviat provoquen un cert escepticisme. Perquè xifra el total de lectors (això és, els que llegeixen alguna cosa en algun suport almenys una vegada per trimestre) en el 94,7 % de la població espanyola de 14 anys o més (en el 89 % si la freqüència de la lectura és setmanal). Entre el 2008 i el 2011 l’índex era del 90 % i el 2012 ja depassava el 92 %.

Caram! Si això fos així —si fos així ara, i ho hagués estat des del 2008— quina societat més lletrada, més il·lustrada, més cultivada i més xanxipirul·li no tindríem! O, vist que no sembla que sigui així, potser és que tanta lectura no fa gaire gens de profit. És evident que alguna cosa no casa. O els enquestats continuen mentint molt —i això seria un signe esperançador que la lectura continua conservant un cert prestigi social—, o el que entén per «lectura» tant el qui formula la pregunta com el qui la respon hauria de ser revisat una mica a fons.

Unes poques dades més: un terç de la població declara no llegir llibres, un altre terç declara fer-ho en el temps lliure i, del prop d’un terç restant, una cinquena part, el 6 % del total, diu que llegeix per força (ja sigui per estudis o per feina) i el 22 % que ho fa tant per feina com per oci. En total, el lector de llibres en temps lliure és d’un 59,9 %. La mitjana de llibres llegits al cap de l’any és de 13 i les hores setmanals de lectura són 7,6. Diu que els lectors de llibres que llegeixen diàriament són un 29,9 %; el lector de llibres és majoritàriament dona, sobretot jove, bé que creixen els de més de 45 anys, i té estudis universitaris, bé que la lectura s’estengui lentament entre els altres nivells formatius. Sense comptar el llibre de text, a cada casa hi ha, de mitjana, poc més de dos-cents llibres. Pel que fa a l’últim títol llegit, vora el 70 % declaren que era un volum de narrativa; sumant-hi altres gèneres, la literatura arriba a prop del 75 %, i la resta queda esmicolada entre les humanitats, el llibre pràctic, el llibre científic i l’infantil (recordem que l’enquesta s’adreça a població que té almenys 14 anys).

La lectura digital té un capítol propi en el baròmetre. L’univers de lectors digitals (que llegeixen si més no un cop al trimestre) és del 76 % de la població (mentre que el 2012 era del 58 %). Més de la meitat dels enquestats declaren llegir en pantalla webs-blogs-fòrums i xarxes socials, el 40 % diaris i el 27 % llibres. Les xifres indiquen que el suport digital no incorpora nous lectors, sinó que part dels lectors existents passa a llegir també en pantalla. La pantalla dominant és la de l’ordinador, bé que s’hi aproxima prou la de les tauletes i creix sobretot la dels telèfons i no tant la dels e-readers. És rellevant que menys del 30 % dels llibres digitals s’obtenen pagant, i la tendència és decreixent. El lector digital llegeix una mitjana anual de llibres, en qualsevol suport, de prop de 17, mitjana que és d’11,6 per al lector exclusivament en paper.

Els altres capítols del baròmetre fan referència a la compra de llibres, a l’ús de les biblioteques i a la lectura en menors i adolescents. La llibreria continua essent el proveïdor majoritari de llibres (també els de text), molt per damunt de les cadenes de llibreries i els grans magatzems, o del quart canal de compra, Internet (en què domina, de llarg, Amazon). Prop del 32 % de la població declara haver anat a la biblioteca el darrer any, un terç de manera freqüent i més de la meitat ocasionalment; el 53,5 % ha fet ús del servei de préstec, principalment de llibres; llegir o anar-hi a buscar llibres són les activitats clarament majoritàries a la biblioteca, al costat de fer-ne ús com a espai d’estudi.

Resumeixo les conclusions principals que exposa l’informe mateix. Primer, creix l’índex de lectors, i especialment de lectors freqüents, però minva la lectura de premsa i de còmics. Sembla que tendeixen a reduir-se en alguna mesura les diferències tradicionals en la proporció de lectors per raó d’edat o d’estudis. S’incrementa sensiblement la lectura «en suport digital», i s’atribueixen al lector de llibres en temps lliure en format digital algunes característiques rellevants, que podríem resumir qualificant-lo de més actiu (intensiu, informat) que no passiu. Creix el nombre de compradors de llibres (el 61,3 % de la població), bé que passen d’una mitjana de 10,6 llibres l’any el 2010 als 9,4. Pel que fa a les biblioteques, els usuaris les valoren més que abans, però minva l’ús del servei de préstec. En el cas dels nens i els adolescents, fins als 10 anys la lectura sembla molt consolidada (entre els 6 i els 9 anys diu que el 86 % llegeix llibres no de text), mentre que a partir dels 14 anys minva l’ús de la biblioteca i la participació en activitats relacionades amb la lectura.

Què ens diu, doncs, el baròmetre de Conecta per a la FGEE sobre els hàbits de lectura i compra de llibres per part dels ciutadans de les Espanyes? Més enllà de les xifres concretes —tan poc acordades amb altres indicatius que podem trobar a mà, ni que de vegades no tinguin un valor estadístic real: mai no he ensopegat a classe cap grup d’alumnes amb un 95 % de lectors, ni un 59,9 % de lectors de llibres ni tan sols un 32 % de visitants ocasionals de la seva biblioteca pública—, a mi em du a plantejar almenys dues qüestions. Primera, que cal revisar de cap a cap l’estructura conceptual d’estudis com aquest, perquè les dades que se’n desprenen no resultin massa enganyoses. Segona, que aquesta revisió haurà de comportar, probablement, que s’hi introdueixin elements perquè l’anàlisi no sigui només quantitativa sinó també qualitativa. Si és que de debò pretenem conèixer, com indica el títol de la cosa, els hàbits de lectura de la població.

Oriol Izquierdo
Professor de l’Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull