El miratge de la resistència del paper

El miratge de la resistència del paper

Bookmark and Share

Javier Celaya / elpais.es 20/04/2017

Torna el llibre en paper” o “El llibre digital no creix” van ser algunes de les proclames que es van alçar insistentment en la passada conferència Quantum, una trobada professional a la Fira del Llibre de Londres. Tot i que les vendes de llibres en paper hagin crescut un 4% al Regne Unit el 2016, la veritat és que ho han fet en categories que tenen poc a veure amb el que se sol prendre com a referència en analitzar l’evolució del món del llibre (literatura, novel·les, assajos…). L’aclamat creixement ve derivat de la venda de llibres d’esports, llibres de pintar, d’humor o d’autoajuda. Les vendes de literatura, novel·les i assajos només han crescut un 0,9%.

Fuente original: El miratge de la resistència del paper | Cultura | EL PAÍS Catalunya.

Més preocupant encara és el fet que les vendes de llibres en paper s’estan concentrant en els lectors àvids (persones que llegeixen més de 10 llibres a l’any), així com en les de més nivell adquisitiu. És a dir, tot i que les vendes de llibres en paper creixin gradualment, no es creen nous lectors.

En un món del llibre amb cada vegada menys lectors en paper, tot sembla indicar que el sector editorial està aplicant intencionadament una política de preus alts per desincentivar la venda de continguts digitals. Avui, sorprenentment, al Regne Unit és més car comprar la versió digital d’un llibre que no pas en paper. El preu de venda al públic dels llibres digitals s’ha incrementat en un 7% el 2016, mentre que el dels de paper només un 3%. Una estratègia suïcida: tard o d’hora, fins els lectors més àvids migraran a altres formats (e-books, audiollibres). En la dècada passada, la premsa escrita, en detectar una contínua pèrdua de lectors i vendes, va intentar també desesperadament mantenir els marges financers apujant els preus. El resultat va ser nefast. Tot indica que el llibre comet el mateix error.

Un dels factors del descens en les vendes de llibres digitals en la majoria dels països anglosaxons (un 4% el 2016 en comparació amb 2015) és aquesta intencionada política d’increment de preus dels e-books. La realitat és una altra: les vendes de llibres electrònics no paren de créixer; el problema per als editors és que els lectors estan comprant els llibres directament als autors. El 2012, les vendes de llibres autoeditats només eren el 12% del total. El 2016, l’autoedició representa ja el 22%. Aquestes dades indiquen que la quota de mercat de les editorials no para d’empetitir-se any rere any en detriment dels continguts autoeditats.

El 2016, les vendes dels cinc grans grups editorials representaven menys d’un terç del mercat digital, en comparació amb el 2012, quan les seves vendes digitals representaven més del 50% del mercat. Davant d’aquesta realitat de creixement de les vendes de continguts digitals autoeditats, molts professionals se segueixen obstinant a comparar els índexs de vendes de llibres en paper versus digital, quan s’haurien de fixar més a analitzar la creixent dedicació d’hores de lectura en pantalles versus paper. La gran variable no és el percentatge de vendes en un format o un altre, sinó les hores de dedicació dels lectors a la lectura en paper o en pantalles.

Un debat similar al del Regne Unit s’acosta a Espanya. Tot i que el sector editorial espanyol hagi experimentat un lleuger rebrot el 2015 amb un creixement en vendes d’un 2,8%, si es mira en detall el repartiment de la facturació, el suposat repunt del món del llibre és un anhelat miratge. La tan celebrada recuperació en vendes en paper es deu gairebé íntegrament al creixement de les vendes del llibre de text (un 12%), en un any en què corresponia renovar els continguts en sis cursos per la LOMCE; i del llibre universitari i cientificotècnic (16,5%). En aquest context de suposada recuperació, les vendes de les dues grans categories (novel·la i literatura infantil i juvenil) que solen prendre com a referència per analitzar l’evolució del sector indiquen que el mercat segueix retrocedint. L’últim gran any del llibre a Espanya va ser el 2008. El 2015 la literatura va perdre un altre 1,4% en facturació, mentre que el llibre infantil queia un 5,9%.

Si en menys d’una dècada les vendes de llibres en paper han caigut un 40%, ¿després de la sortida de la crisi els lectors tornaran a comprar llibres en paper? El descens de les vendes de llibres en aquest format no es deu només a la crisi. És un moment de grans canvis d’hàbits culturals. No es travessa un mer canvi de cicle econòmic, que es corregeix en cinc o set anys; ens endinsem en un canvi d’era que generarà una mutació radical del sector cultural. El món del llibre hauria de prendre ja decisions per fomentar la lectura en pantalles i no frenar-ne el creixement. L’important és que la gent llegeixi, independentment del suport: paper o digital.

Etiquetado con:

Artículos relacionados