“És la lectura, …!” Reflexions sobre la campanya de foment a la lectura de la Generalitat de Catalunya

“És la lectura, …!” Reflexions sobre la campanya de foment a la lectura de la Generalitat de Catalunya

Bookmark and Share

Xavier Vidal. Llibreter / nollegiu.wordpress.com

El govern de la Generalitat, a través del Departament de Cultura, ha posat en marxa una campanya que duu per nom Fas 6 anys, tria un llibreLa campanya en qüestió és una acció desbordant d’imaginació per aconseguir que els més petits s’acostumin a entrar a les llibreries.

Fuente original: “És la lectura, …!” | Nollegiu. Llibreria work in progress.

Han passat uns dies d’ençà de l’anunci. He llegit, rellegit, preguntat i algunes persones m’han preguntat l’opinió. Anem a pams.

  1. La campanya consisteix a donar un taló per valor de 13 euros a les criatures que fan 6 anys aquest 2016 perquè vagin a bescanviar-lo per un llibre a alguna llibreria.
  2. La llibreria ha de ser agremiada perquè la campanya s’ha fet d’acord amb el gremi de llibreters, el gremi d’editors, l’IDESCAT i la Corporació catalana de mitjans audiovisuals. Si no està agremiada, no es pot bescanviar el cupó. (Per a ments perverses, la nostra llibreria està agremiada però no participa de la campanya).
  3. El dia que ho posa en marxa el Conseller de Cultura anuncia que no hi haurà diners per tothom. Amb el pressupost de 360.000 euros, tenim poc més de 27 mil talons de 13 euros. Segons el cens, el número de criatures catalanes que aquest 2016 han fet o faran 6 anys és de més de 83.000.

Fins aquí la informació. Seria una pèrdua de temps embrancar-se en els detalls més concrets de la campanya i més encara queixar-se corporativament com a llibreter.

M’interessa, en canvi, la filosofia subjacent d’aques projecte, emblema de les polítiques culturals de casa nostra.

Panem et circense, Pa i circ.

És la política més suada de la història; la que han usat emperadors, senyors feudals, dictadors, populismes de dretes i d’esquerres… si no vols problemes, el millor és tenir la població ben alimentada i entretinguda.

En política, la máxima “échale dinero a los problemas” – ho dic en castellà perquè recordo la frase en boca d’aquell Felipe González dels 80 – continua funcionant. Allà on hi ha problemes només cal anunciar una inversió i problema, si bé no solucionat, apagat.

Perdó? He dit inversió? Volia dir despesa. Aquest és un dels malentesos més habituals en política. La confusió entre els dos conceptes que qualsevol economista diferencia. Fins i tot, sense ser economista ho pots entendre de seguida. La inversió genera retorn. D’una o altra manera, tangible o intangible, però provoca un efecte beneficiós que es pot avaluar.

La campanya Fas sis anys, tria llibre és l’enèsim despropòsit de les polítiques culturals. I ademés irresponsable perquè ara es tenen pocs diners. Una despesa assignada de 360.000 euros que no generarà cap retorn més que la caixa que facin llibreries, distribuïdors i editors. Un regal de 13 euros per nen que faran servir majoritàriament aquelles famílies que ja van habitualment a llibreries. Quantes de les famílies que no hi van decidiran fer-ne ús? Però sobretot i I encara més important: s’habituaran després a tornar-hi?

Se’m pot dir que jo tampoc ho sé. Efectivament, no ho sé. Però algun dia algú hauria d’explicar què va passar amb les subscripcions a revistes i diaris que va dur a terme el govern d’esquerres entre els anys 2008 i 2010 amb un pla de foment de la lectura més que discutible. 1 milió d’euros per subscripcions a revistes i diaris. Quantes les van fer realment menors de 18 anys i no els pares? A quins diaris i revistes? Però el més important i relatiu a la diferencia entre despesa i inversió: quantes d’aquelles subscripcions van ser renovades? Em temo el pitjor. Se’n diu avaluació a mig i llarg termini que aquest país no està acostumat a fer, ni nosaltres a exigir malgrat que la transparència és ara una de les paraules més usades en aquesta política d’aparador.

Llegeixo que aquesta campanya forma part del pla nacional de lectura. Quin? Heu provat d’entrar al web de cultura i buscar en la seva pàgina d’inici algun enllaç? No hi és. Si usem la cerca trobem en tercer lloc el Pla nacional de lectura 2012-2016, un document molt ben dissenyat plagat de més d’un centenar d’accions que figuren en una diapositiva tant plena d’informació com incomprensible.

Totes aquestes accions tenen la intenció de prestigiar la lectura – si morís un gat cada vegada que algú en política diu aquest verb no escoltaríem un miol – dirigida a creadors, agents i lectors. I difusió, sí, a través de mitjans de comunicació, amb campanyes breus ja oblidades o banderoles als carrers d’algunes poblacions penjades durant unes setmanes amb missatges com aquell de llegir ens fa més lliures.

Seguim usant la cerca. Ens porta a una pàgina de la Institució de les Letres Catalanes on es parla dels propòsits, tots ben intencionats, naturalment. És com dir que la lectura és bona i la guerra és dolenta.

La nova campanya de la Generalitat – per cert, nens i nenes, només teniu fins el 30 de novembre, així que com proclamava algú, que tothom exigeixi el taló i rebenteu el pressupost del Departament de Cultura d’aquest any – és una engruna més en aquesta indigència política en la qual vivim. Engruna perquè sembla que les polítiques culturals tractin creadors i agents culturals com a coloms als quals els llencen de tant unes engrunetes per mantenir-los alimentats i entretinguts.

Els coloms ja fa temps però que volen sols buscant-se la vida amb el suport de milers de ciutadans que donen valor a la lectura. Sempre ens poden dir que tenim subvencions al nostre abast. Que les demanem i ens donen alguna cosa, sí. No han entès que per als agents de la lectura que van des de l’autor al lector, les subvencions són pegats que et salven un mal més. El que voldríem és públic. Molt més públic.

Sempre hi ha qui no perd l’esperança i en algun moment està convençut que apareixerà algú que dissenyi  un New Deal de la lectura a casa nostra. Un New Deal que posés a treballar tots els agents del primer a l’últim passant pels intermediaris perquè aquesta fos un valor assumit com a propi i natural. I dic de la lectura, no del llibre. El llibre no deixa de ser l’instrument. Parafrasejant James Carville, l’assessor de Clinton a la campanya del 92 podríem dir allò de  … És l’economia, estúpids! canviant economia per lectura.

Per enfortir la industria editorial que és del que sempre ens parlen cal assegurar el concepte que la justifica. Si el concepte no és assumit, el mercat determina la seva inutilitat.

I això és el mateix que succeeix amb el teatre, la dansa, l’art i qualsevol disciplina artística. Vinga plans i planets plens d’activitats! però res amb la força suficient per deixar estintolada la base crítica que permeti consolidar el públic.

Per fer-ho sempre tindrem els mitjans de comunicació públics, – ai no, calla que fan el Barça –, campanyetes de publicitat de banderoles i anuncis a la premsa durant una setmaneta i els xecs-regals de la Generalitat. Com deia el savi: Mucho li-ri-li, poco le-re-le….

Pa i circ.

Fora del Palau Marc hi ha molta vida, afortunadament.

Xavier Vidal. Llibreter.

Artículos relacionados

Deja una respuesta

Your email address will not be published. Required fields are marked *